Cursa CEC Vall d'Aran: Mulleres 2007

L’any passat, tal dia com avui, vaig voler deixar aquí constància del mèrit de l’organització de la Cursa CEC-Val D’Aran. Ho vaig fer bo i sabent que tal dia –al Pla de Beret- havíem tingut que fer front a importants adversitats meteo. I que aquestes adversitats, com finalment no ha de ser estrany a muntanya, ens van superar.

Avui a estat la revenja i es que desprès de deu anys d’absència, el CEC ens ha tornat a fer pujar el Mulleres, la clàssica travessa Sud-Nord. Dificultats “meteo” deia ??, doncs si, es clar. També es part del joc i aquesta vegada tocava guanyar.

Una clàssica si, però l’única que permet als corredors tocar el cim d’un tres mil. L'única enguany –al menys a Pirineus- que ens ha permès fer “esqui de muntanya” a la muntanya de debò. I això –ho diré clar- en un mal any. Un any en que les suspensions i aplaçaments de curses a tot arreu feien molt fàcil penjar un “tancat per manca de neu”.

Marcant la traça a la Vall del Mulleres: Josep CasanellesResta –es el propòsit d’aquestes ratlles- agrair el valor de l’organització i l’encert del Lluís Gomez, cap de cursa i del Josep Casanellas com responsable dels controls, en triar un itinerari de detall, ha estat una feliç traça de baix a dalt i de dalt a baix. I això ho puc dir (petaria si no ho fes, permeteu-me) amb el privilegi que suposa haver pogut formar part d’aquesta organització des de un lloc tan privilegiadament ventat com el control de cim.

L’any vinent mes !!